dijous, 3 de novembre del 2016

Sant Jordi 2016

Aquest passat Sant Jordi (sento haver tardat tant en penjar l'article), em vaig presentar a un parell de concursos literaris, en els que vaig guanyar, a cada un, un premi. 


El primer concurs organitzat per l'Abril literari de l'Espluga Viva a Esplugues de Llobregat, en el que vaig guanyar, juntament amb una altra concursant en la categoria B de relat breu, 3 llibres de la llibreria La Ressenya, situada a Sant Just Desvern. Al concurs, hi vaig presentar el relat següent;


Nova Vida

D'aquí poc sortiré. He anat observant a través dels teus ulls, i no estic segura de voler
viure en aquest món. Ja t'estan portant a l'hospital, deuen quedar menys de 24 hores.
Passa el temps, no pots dormir. Estàs gairebé plorant del dolor, com deuen estar fent
altres dones i homes, no tots per la mateixa causa. Ja queda menys. T'estic donant ànims
però tu no ho sents, no ho saps. Més de 100.000.000 milions de persones, totes
estan fent coses diferents ara mateix, i segurament, en aquest mateix hospital o en
qualsevol altre del món altres dones estan donant a llum com tu. Ja arriba l'hora. Estàs
estirada en una llitera, jo estic cap per avall ja de fa temps. Noto que la meva sortida es
va fent cada cop més gran, i que et punxen l'epidural a l'esquena. Mentrestant tot això va
passant, jo penso en totes les males notícies que tu has vist per la televisió; guerres,
bombes, atemptats, refugiats de la guerra, governs injustos... però ja no hi ha marxa
enrere. Jo seré dona, i encara he tingut sort de nàixer en aquest país, ja que en alguns
altres, ho hauria passat malament la major part de la meva vida. T'he vist treballar de
valent en un lloc molt gran i ple de gent que crec que deu ser un lloc important aquí.
T'he vist protestar en moltes manifestacions de diferent tipus i indignada escoltant les
males noticies de les que parlava abans. També he vist la teva cara de sorpresa cada
mes, quan veies que tenies la panxa cada cop més inflada. També he vist a la teva mare, i com te l'estimes, i espero arribar a estimar-te igual. També sé, que seràs la primera dels 4
germans en tenir fills, i això em fa sentir una miqueta especial. Tant rumiar m'he
entretingut de la meva feina, torno a la realitat i veig arribar a una dona amb unes pinces
que fan una mica de por. Surto cap a fora amb totes les nostres forces per a que aquella
senyora no em destrossi el crani. Veig en blanc i negre, borrós i del revés. M'adono de que
tothom em mira fascinat, però sembla que estan esperant alguna cosa. I al final hi caic. En
menys de tres segons estic plorant a llagrima viva, com cada nadó quan acaba de néixer.
Acaben d'avisar a la meva mare de que compartirem habitació amb una altre senyora i el
seu nadó que naixerà aquesta tarda, amb qui crec que compartiré uns quants anys. Per
cert, acabo de sentir a una senyora dient-me “pollito”, però que hi farem.
Aquí comença la meva vida, i confesso que no sé com serà, però, que coi, encara sóc
molt petita, no em començaré a preocupar ara d'això.
Fi




Al segon concurs, la 1ª edició del Concurs Lletres Joves de Sant Andreu, organitzat per L’Ateneu l’Harmonia, la dinamització del Recinte Fabra i Coats, el col·lectiu The Modern Soul Academy i l’Espai Jove Garcilaso, vaig guanyar, en la categoria A-2, també en relat breu, una targeta regal amb un descompte de 15€ per a la botiga Abacus. En aquest concurs, vaig presentar aquest text (el qual vaig escriure l'any passat);


Tots els contes del món


Hi havia una vegada, un rei que tenia un fill. Com que el rei es passava tot el dia manant, el fill, estava amb la mainadera, que li explicava tots els contes que sabia. En sabia de tots tipus i de tots els països. Es podria dir que se sabia tots els contes del món.
El nen cada cop li demanava un conte diferent, i al final, li demanava que el repetís.
Com que tenia aquella mainadera des que era molt petit, el nen va estar molts anys escoltant els seus contes.
La mainadera, que era molt vella, va morir quan el nen tenia 10 anys.
El nen es va posar molt trist, perquè se l'estimava moltíssim, i no volia sortir de l'habitació, ni menjar.
El pare estava molt preocupat, i va preguntar-li al fill què el podia consolar.
El nen, va dir que l'única cosa que el podia consolar, era que li expliquessin un conte que no hagués sentit mai, que la mainadera no li hagués explicat, un conte nou.
El rei, que de contes no en sabia ni mica, va fer que s'anunciés que l'home o la dona que pogués explicar un conte que el seu fill no hagués sentit mai, s'havia de presentar a palau, i seria recompensat amb el que volgués.
Una cua immensa d'homes i dones es va fer al palau al cap de no res.
Van presentar-se milers de persones a palau, i tots van anar entrant, un per un, on era el nen, a explicar-li el seu conte.
Tothom que hi entrava sempre acabava sortint amb cares llargues, perquè l'escena a palau, anava així.
Cada cop que algú entrava on hi havia el nen, començava:
-Hola maco. Ara t'explicaré un conte que segur que no has escoltat mai. Hi havia una vegada, las boscos frondosos de...
El nen responia:
-Ja me'l sé aquest, és el de l'ós que estava sol.
Així anava, però podia ser en qualsevol altre lloc imaginat i amb qualsevol altre tema, però el nen sempre el sabia.
Un dia, a la cua, només hi va quedar un vell.
El rei es va desesperar. Com podia saber aquell simple vell saber l'única història que el seu fill no havia escoltat mai?
El vell, convençut de si mateix, va entrar.

Quan va arribar a la sala va dir:
-Hola maco. Ara t'explicaré el conte que segur que ni has sentit mai.
Temps era temps, hi havia un nen, amb un rei per pare. El nen, tenia una mainadera molt bona que sempre el cuidava i li feia regals. El que més agradava al nen de la mainadera, eren els seus contes. Els sabia tots, i no creia possible que n'hi hagués un que no hagués sentit mai.-
El nen va quedar impressionat, ja que la mainadera, no havia esmentat un conte com aquell mai de la vida. El savi va seguir:
-Un, la mainadera va haver de marxar, ja que un dels seus fills s'havia posat malalt, i no sabia com curar-se. El nen es va posar molt trist, ja que s'havia quedat sense els seus contes preferits perquè la mainadera no hi era.
Va preguntar a tothom que se li creuava si sabia algun conte que ell no hagués escoltat mai, i tothom que començava algun conte, el nen el sabia.
Així, el nen no va voler entrar en raó, i mai va aconseguir que ningú li expliqués cap conte que no hagués sentit, per tant, va acabar els seus dies trist i envoltat de riqueses.-
-Però, però aquesta és la meva història!- va dir el nen.
-Si, i algú te l'havia explicat algun cop?- va contraatacar el savi.
-La veritat...És que no. Tan absurd és com sóna?
-Tu mateix ho has dit fill. I ara fes el favor d'estar feliç, i no acabaràs com el nen del conte, acabaràs feliç, sabent tots els contes del món.
Fi



Espero que els meus relats us hagin agradat molt i, per a qualsevol cosa, deixeu comentaris!