El nen cada cop li demanava un conte diferent, i al final, li demanava que el repetís.
Com que tenia aquella mainadera des que era molt petit, el nen va estar molts anys escoltant els seus contes.
La mainadera, que era molt vella, va morir quan el nen tenia 10 anys.
El nen es va posar molt trist, perquè se l'estimava moltíssim, i no volia sortir de l'habitació, ni menjar.
El pare estava molt preocupat, i va preguntar-li al fill què el podia consolar.
El nen, va dir que l'única cosa que el podia consolar, era que li expliquessin un conte que no hagués sentit mai, que la mainadera no li hagués explicat, un conte nou.
El rei, que de contes no en sabia ni mica, va fer que s'anunciés que l'home o la dona que pogués explicar un conte que el seu fill no hagués sentit mai, s'havia de presentar a palau, i seria recompensat amb el que volgués.
Una cua immensa d'homes i dones es va fer al palau al cap de no res.
Van presentar-se milers de persones a palau, i tots van anar entrant, un per un, on era el nen, a explicar-li el seu conte.
Tothom que hi entrava sempre acabava sortint amb cares llargues, perquè l'escena a palau, anava així.
Cada cop que algú entrava on hi havia el nen, començava:
-Hola maco. Ara t'explicaré un conte que segur que no has escoltat mai. Hi havia una vegada, las boscos frondosos de...
El nen responia:
-Ja me'l sé aquest, és el de l'ós que estava sol.
Així anava, però podia ser en qualsevol altre lloc imaginat i amb qualsevol altre tema, però el nen sempre el sabia.
Un dia, a la cua, només hi va quedar un vell.
El rei es va desesperar. Com podia saber aquell simple vell saber l'única història que el seu fill no havia escoltat mai?
El vell, convençut de si mateix, va entrar.
Quan va arribar a la sala va dir:
-Hola maco. Ara t'explicaré el conte que segur que ni has sentit mai.
Temps era temps, hi havia un nen, amb un rei per pare. El nen, tenia una mainadera molt bona que sempre el cuidava i li feia regals. El que més agradava al nen de la mainadera, eren els seus contes. Els sabia tots, i no creia possible que n'hi hagués un que no hagués sentit mai.-
El nen va quedar impressionat, ja que la mainadera, no havia esmentat un conte com aquell mai de la vida. El savi va seguir:
-Un, la mainadera va haver de marxar, ja que un dels seus fills s'havia posat malalt, i no sabia com curar-se. El nen es va posar molt trist, ja que s'havia quedat sense els seus contes preferits perquè la mainadera no hi era.
Va preguntar a tothom que se li creuava si sabia algun conte que ell no hagués escoltat mai, i tothom que començava algun conte, el nen el sabia.
Així, el nen no va voler entrar en raó, i mai va aconseguir que ningú li expliqués cap conte que no hagués sentit, per tant, va acabar els seus dies trist i envoltat de riqueses.-
-Però, però aquesta és la meva història!- va dir el nen.
-Si, i algú te l'havia explicat algun cop?- va contraatacar el savi.
-La veritat...És que no. Tan absurd és com sóna?
-Tu mateix ho has dit fill. I ara fes el favor d'estar feliç, i no acabaràs com el nen del conte, acabaràs feliç, sabent tots els contes del món.
Fi
Espero que els meus relats us hagin agradat molt i, per a qualsevol cosa, deixeu comentaris!